Després del reclam del meu company i amic Pol Miret per “informar-se” sobre el “Carril Bici a Palma”, he decidit escriure’n després d’informar-me’n una mica millor. No us informaré sobre tot (seria molt extens), però si faré quatre pinzellades i us donaré enllaços per poder aprofundir.
En primer lloc, volia contextualitzar pels que no coneixeu encara Palma. Aquesta és la ciutat amb la taxa de vehicles per habitants més gran de l’Estat espanyol, concretament 77’24 per cada 100 habitants, front del 57’25 de Barcelona o el 62’10 de Madrid. Per que us feu una idea, la taxa és similar a la de la caòtica ciutat de Roma amb 76 vehicles per cada 100 habitants.
No és d’estranyar doncs que hi hagin problemes de congestió o falta d’aparcaments, cosa que s’agreuja a l’estiu amb la vinguda de turistes. No obstant, com sempre he defensat, el problema és precisament que sobren aparcaments. Si seguim posant facilitats al vehicle privat, no farem mai el canvi. Per ampliar el tema, us aconsello llegiu els posts de “Una città senz’auto”.
En primer lloc felicitar a l’antic equip de l’Ajuntament de Palma (encapçalat per Aina Calvo) per promoure un desplaçament alternatiu, en aquest cas, la bici. A més de l’elaboració de carrils bici s’ha aconseguit un servei (tipus bicing de Barcelona) amb prop de 10.000 usuaris. No obstant, també vull puntualitzar que cal augmentar l’oferta de transport públic (avui en dia encara deficient), alhora que anam “suprimint facilitats” al vehicle privat.
És a dir, si per anar amb autobús a l’ institut he de fer transbord i trigaré mínim 40 minuts en arribar, en front dels 10 minuts que trigaré en cotxe i aparcant a la porta… què triaré? I aquí no som nòrdics! Anem a la llei del mínim esforç! Així que, el model de mobilitat ha de ser molt clar i contundent, sinó mai es produirà el canvi.
En segon lloc, el traçat del carril bici passava per les Avingudes, una “via ràpida” de certa amplada, que circumval·la el cas antic de la ciutat. Primer error (encara que anterior), les Avingudes antigament era un gran passeig públic que anà perdent força en front del vehicle privat.
Poc temps de l’elaboració del carril bici ja van saltar “les feres”, al·legant que així es suprimien molts arbres i places d’aparcament. El primer argument és fals i el segon, ja ho tenim, interessos personals per la comoditat per sobre del bé col·lectiu, no som capaços de sacrificant-se tots per aconseguir una ciutat millor. Es veu que no! Doncs dit i fet, arriba el Partit Popular a l’Ajuntament i canvia el seu traçat.
Podeu veure un pensament molt típic entre alguns ciutadans a aquest blog, o a les notícies de El Mundo (1, 2). Per altra banda, una web molt interessant on podeu veure’n més detalls és a palmaenbici. Molt recomanable, sobretot aquesta nota, amb arguments a favor del carril!
Per acabar, no volia que fos un post explicatiu dels traçats així com la seva idoneïtat, moltes són les webs i blogs que s’han dedicat a fer-ho de manera molt clara. No obstant, podeu veure el mateix problema d’arrel del post de la Via Connectora, on preval el vehicle privat, enfront d’altres mitjans de transport. A més, al final us deixo un vídeo resum amb el que us estava explicant.
La meva denuncia és la següent, l’Ajuntament d’Aina Calvo intentà promoure un canvi en la mobilitat dins Palma, molt interessant, independentment de la idoneïtat del seu traçat, que caldria esbrinar perquè els tècnics així ho han decidit, o en sabem més tots que els tècnics? Ara bé, arriba el partit opositor a l’Ajuntament i com a acte de rebel·lió, decideix canviar-ho (ja que si ho hagués suprimit tothom se l’hagués tirat a sobre, fins i tot del seu partit). El mateix passà amb el tramvia, no hi havia diners per fer-ho (segons el PP), però si per elaborar un metro (totalment innecessari).
Tan difícil és posar-se d’acord en un projecte comú per un canvi (necessari) en la mobilitat de la ciutat de Palma? Tanta crisi… i gastem el doble de diners perquè som incapaços de fer-ho i fem i refem una cosa segons el color de qui governa? Per favor, aquest tipus de batalles comencen a ser un vici. Quan una cosa està bé, està bé i punt, s’ha d’admetre encara que vingui del partit contrari. Sentit comú, per favor, que ja no sé si parlem de Bicis o de Vicis. Així no anam.
[dailymotion id=xjz5r0]
M'agrada S'està carregant...