Etiquetes
Barris, Inter-Accions, Joc, Participació ciutadana, Poble Sec, workshop
INTRODUCCIÓ
Del 4 al 8 de febrer vaig poder realitzar el workshop Inter-Accions, una activitat formativa dirigida a estudiants d’arquitectura i de belles arts amb l’objectiu de crear una proposta d’experimentació col·lectiva, on l’intercanvi d’eines i de coneixements interdisciplinaris siguin la principal base metodològica.
A la seva pàgina web podreu trobar molta informació interessant, tan de les conferències que es van realitzar com alguns referents de pràctiques col·lectives a l’espai urbà.
L’exerici pràctic (encara en procés) es va desenvolupar al Poble Sec.
Poble sec: “in between”
El Poble Sec és un barri de Barcelona que el podríem definir (si em permeteu) com barri “in between”. La seva situació entre el barri popular del Raval i Montjuïc ha estat clau per determinar la seva història. Abans de l’enderrocament de les muralles, al barri hi havien camps agrícoles i algún magatzem aïllat.
Un cop derogada la qualificació d’àrea d’influència militar del Castell de Montjuïc —vigent des de la guerra de Succesió de 1714-, es requalificà el sòl com a urbanitzable i els veïns elaboraren pel seu compte diversos projectes urbanístics. És per això que els carrers estrets i amb cases altes són tan similars a altres barris com Gràcia o Horta.
A més, la seva situació feia que molta gent del Raval anava a les fonts i berenadors de Montjuïc, que van ser lloc d’esbarjo per a molts veïns durant dècades.
Xarxa de coneixènça
El Poble Sec (de la mateixa manera que Barcelona) ha patit diverses onades migratories. La primera, provinents de lloc propers com l’Aragó, València o Almeria, començaren a instal·lar-se al barri per proximitat i parentiu, de manera que en molts cops es donava el cas que germans, cosins, etc. vivien en un mateix carrer. D’aquesta manera, és va anar teixint tota una xarxa de vincles, on tothom es coneixia amb tothom.
Paral·lel o el “Broadway” Barceloní
Un dels límits del barri és el conegut carrer del Paral·lel (antigament “avinguda del Marqués del Duero”). Aquest és va ser de vital importància, on s’hi instal·laren molts teatres i cafès (molts més dels que coneixem avui), convertint-se en un lloc d’esbarjo dels diumenges per a les classes obreres. Bona part de l’èxit d’aquest eix és la mobilitat i la bona connectivitat del tramvia.
anàlisi actual
Amb les darreres onades migratories provinents d’altres països i la gentrificació del barri del Raval ha fet que aquelles relacions de coneixença que abans existien han desaparegut. A més, la pèrdua de “vida de barri” és un fenòmen cada cop més freqüent i preocupant. Potser l’espai públic ha tingut alguna cosa a veure en aquest procés.
EL Projecte
Ara bé, un cop feta tota l’explicació com podíem ajudar nosaltres intervenint al Poble Sec?
En primer lloc, ens vam adonar que el punt en comú entre artistes i arquitectes era precisament l’antropologia. Vam deixar de banda plànols o intencions per intervenir artísticament i vam començar a parlar de les persones.
Per altra banda, teníem clar que no voliem ser pretensiosos ni arreglar el barri per nosaltres mateixos (Qui erem nosaltres per canviar-lo?). Simplement el nostre objectiu va ser conèixer el barri, i per conèixer al barri haviem de conèixer a les persones. Volíem d’alguna manera, fomentar aquelles relacions entre la gent del barri, fent-los partíceps del nostre projecte. Així que vam decidir recórrer alguns bars (aleatoriament), ja que els enteníem com a l’extensió de l’espai públic.
Un cop coneguts alguns bars amb els que vam tenir més empatia, parlar amb els seus propietaris i que ens expliquessin què era per ells el Poble Sec vam decidir que el nostre projecte fos un regal d’agraïment per la seva participació.
Per això, farem un joc de taula participatiu amb el veïns i veïnes de Poble Sec, similar al “Bingo” però en comptes de números, amb imatges d’elements del barri característics (per ells).
Així doncs, espero en breu poder-vos explicar més sobre el “JUGASEC: El Joc del Lloc”.