Etiquetes
Creativitat, desobediència, desobediencia tecnologica, ernesto, necessitat, obsolescència programada, oroza, Reutilització, Sostenibilitat, tecnològica
El capitalisme ens ha guanyat, una vegada més, la partida. En un món consumista on cada cop prenen més importància les marques, objectes i elements tenen una esperança de vida cada cop més curta, sigui pel pas de les modes o la fabricació d’objectes pensats per l’ús i el desús. És a dir, el que coneixem com l’obsolescència programada.
Segur que molts us heu trobat amb la situació de l’averia d’un electrodomèstic i quan l’heu portat a reparar, la xifra de la reparació us “empeny” a comprar-ne un de nou gairebé pel mateix preu. El futur d’aquell aparell segurament (i amb sort) serà la deixalleria. Ara bé, hi ha alguna alternativa?
No vull entrar en temes mediambientals perquè m’extendria molt, però no creieu que seria convenient allargar la vida d’aquests? La resposta és clara: si no en tenim la necessitat, segurament no ho farem. Ens pensem que els drapaires recullen aquests elements per gust? Ho fan de ben segur per poder-li donar una segona vida i segona utilitat a elements i objectes que nosaltres menyspreem.
De les tres “erres” mediambientals hem passat directament a la darrera (reciclar), sense tenir en compte la importància de reduir residus i del que parlem en aquest post: reutilitzar.
Així doncs, podríem dir que la reutilització i la prolongació de la vida útil dels objectes passa per la necessitat. La meva àvia és una especialista en treure’n partit de qualsevol cosa, segurament haver passat una guerra et fa adquirir una capacitat de supervivència que la societat actual no té.
L’artista i dissenyador cubà Ernesto Oroza feia reflexions molt interessants al respecte al seu llibre sobre desobediència tecnològica. L’artista explicava experiències cubanes enfocades en aquest sentit.
“Quan més severa és la crisi, més poderosa és la creativitat de les persones”, deia Ernesto en el vídeo-documental que podeu veure al final d’aquest post. Un pas imprescindible per millorar i potenciar la reutilització d’aquests elements és sense dubte, el coneixement. És important que la nostra societat pugui tenir l’educació suficient com per optimitzar tots els recursos materials que tenim i aprofitar al màxim la seva “esperança de vida”.
Potser és molt somiador pensar que la nostra societat podria arribar a ser tan creativa sense necessitat d’arribar-hi per necessitat (valgui la redundància). Avui en dia és més pràctic comprar-li a un fill o filla una Playstation que no pas ensenyar-li a crear i inventar les seves pròpies joguines. Em criticareu de demagog o de anti-tecnològic però precisament vaig en el sentit contrari.
El coneixement col·lectiu i el treball en xarxa ens permetria posar en comú tots els coneixements i poder aprofitar-ho per a la reutilització i la creativitat. Youtube n’està ple d’ajudes per saber com arreglar un o altre aparell, tot és qüestió de voluntats.
No obstant, la desobediència tecnològica expressa la virtut d’ emprar la creativitat i el coneixement per donar-li un ús diferent als objectes que han estat fabricats per fer servir d’una manera determinada. Una vegada més, la importància de les “erres”: reparació, reinterpretació i reutilització!
Així doncs…qui diu que una televisió no podria ser una peixera? Al cap i a la fi, els peixos són més intel·ligents que alguns que hi apareixen. Us apunteu a la desobediència tecnològica?
Vídeo-documental sobre Desobediència tecnològica, d’Ernesto Oroza:
batzolades 