L’ educació és un tema que com molts sabreu sempre m’ha preocupat. Ja n’he escrit alguna cosa al blog tot i que era una crítica constructiva (o almenys ho pretenia) cap a la docència universitària.
No obstant, ara vull defensar el sector docent que està passant per un moment difícil. Retallades i obstacles no deixen fer la feina correctament als docents i crec que si no ho parem aviat, això pot acabar malament. Actualment, crec que li donem poca importància a la educació i en definitiva és (o hauria de ser) el motor de la nostra societat, que en els moments actuals, potser cal replantejar. Jo no en sóc un expert, ni en educació ni en gestió i difusió del coneixement, però el que sempre tendeixo és a comparar-ho amb el que sé. En el món del bàsquet, sé que si un club es dedicava a formar (i educar) a les categories bases s’assegurava un bon equip (almenys a la llarga) en categories superiors. Un exemple més proper i que tots coneixem podria ser el de la pedrera del Barça. Ja vaig citar a Pitàgores pero ho tornaré a fer, ja que plasma a la perfecció el que vull dir:
“Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes”.
Així doncs, crec que tots estem d’acord (i no diré res nou) que cal una bona educació (i per tant, cal cuidar al professorat) pública i accessible per a tothom, per assegurar-nos un futur amb una societat més preparada (i no parada) i amb més coneixement, que ens permetrà avançar i segurament ser més tolerants uns i altres, de manera que ens estalviaríem conflictes com el de la immersió lingüística.
Per acabar, dir que el tema de l’educació és un tema que cal afilar prim i fer a mida, com la punta d’aquests llapis, del qual en desconeixia l’autor però que gràcies al company David López vaig poder completar la informació d’ aquest post. Es tracta de l’autor Dalton Ghetti que com molts professors (i alumnes) suposo que té molta paciència . Espero us agradin.
P.D. Perdoneu si hi han faltes d’ortografia, però és l’ educació que he rebut…
batzolades 
Dalton Ghetti. Aquest és l’autor del llàpissos que es mostren a les imatges.
http://www.inewidea.com/2010/08/11/32841.html
No en sabia res sobre aquesta pràctica, així que gràcies per ensenyar-nos algo nou un cop més i contribuir en el procés de l’heteroeducació. Tanmateix, igual d’important és aquesta que l’autoeducació. Sinó hagués sentit algo de curiositat, m’hagués quedat sense conèixer el nom de l’autor. I en molts dels casos és ‘la voluntat i activitat’ d’un mateix el que et fa arribar molt més lluny d’on arribarien els educadors. Podeu llegir més sobre aquests 2 termes (heteroeducació/ autoeducació) al següent article.
http://www.canalsocial.net/ger/ficha_GER.asp?id=5366&cat=educacion
Estic d’acord amb tu en que cal ‘cuidar al professorat’ però també cal que aquests educadors cuidin els educants i els transmetin els valors que els permetran arribar lluny en cas de que ells no puguessin fer-ho per raons externes. Ni l’educació, ni la construcció, és el motor de cap societat més que una bona coordinació d’intel·ligències personals.
Moltes gràcies David pel teu comentari i per l’ajuda al completar la informació a aquest blog. Vosaltres en sou part d’ aquest ja que molts cops vosaltres sou els culpables de que més d’una vegada m’animi a escriure.
Totalment d’acord amb la teva aportació i en tenir temps em llegiré els articles. Així doncs, si em permets encara diria una cosa més:
Els professors han de saber transmetre aquesta curiositat i inquietud per conèixer coses noves. Ja m’agradaria que algun professor fos capaç d’ensenyar alguna cosa a classe de manera que els alumnes, per voluntat pròpia, al arribar a casa volguessin completar la informació.
Salut!!