Etiquetes

,

Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes”. Pitàgores

Com molts sabreu estic estudiant (ja acabant) arquitectura a l’ ETSAV (UPC), universitat situada a Sant Cugat i a la qual li dec la majoria dels meus coneixements. Aquesta Setmana Santa he anat a Mallorca per veure a la família i per desenvolupar una mica més el projecte que estic realitzant a “Sa Garrovera”, projecte que explicaré més endavant si en tinc l’ ocasió. Un cop amargades les vacances (inexistents) vaig arribar directament ahir a la correcció del projecte, sense haver dormit i empalmant agafant un vol a les 7 del matí per poder arribar a temps a l’esmentada correcció. Per a sorpresa dels meus companys i meva, vam trobar un escrit a la pissarra comentant que per diversos motius la correcció-entrega s’aplaçava per dia 11. El problema rau en que només hem tingut una correcció i que la següent serà 1 mes abans de l’entrega final (amb el problema que això suposa..). Per no parlar el problema que ha suposat en l’organització de tots nosaltres.

Aquest tema em serveix per obrir un tema que crec que  tots els estudiants universitaris hem viscut un moment o altre. Parlo de la poca serietat en la docència universitària. Intentaré generalitzar ja que  aquest incident és un fet puntual i he de dir que els professors que tenim (aquests en concret) són excel·lents (vist el que hi ha a la universitat).

Quan vaig poder formar part dels professors júniors del Curs d’Introducció vaig intentar aplicar-me al màxim possible, tot i que anés molt enfeinat amb els estudis i altres assignatures, el temps de classe el dedicava integrament als estudiants (o això intentava). Això, per no parlar del temps que dedicava en horari “extraescolar”. Penso que la docència és com moltes altres feines, però ha de ser molt vocacional. El problema és que molts cops es fa magisteri o la gent es dedica a l’ensenyament pensant que és cosa fàcil i que li assegurarà uns ingressos. No obstant, crec que tot aquest pensament és fals. La docència (o bona docència) és molt difícil i requereix molt esforç i dedicació, a vegades no reconegut.

Quants professors en començar la seva assignatura fan un programa amb un temari i no deixen de repetir-lo? Jo he arribat a veure una classe de PowerPoint aprofitada del 1998. Com pot ser que no hi hagin canvis? Sobretot en el món de la construcció. Actualitzem-nos sisplau! Per no parlar de l’absoluta ignorància per part de la majoria de professors en temes informàtics! Intentem que el professorat estigui al dia i no s’escarxofin amb el temari i coneixement antic.

Quants cops un professor a mitja correcció li sona el telèfon i l’agafa?O fins i tot quan un altre professor està fent una classe teòrica podem veure un altre parlant amb el telèfon o amb un altre professor? Respecte sisplau!

Per altra banda, les explicacions d’alguns professors deixen molt que desitjar ja que quan prefereixes llegir-te els PowerPoints que no escoltar al professor, alguna cosa falla! Les classes haurien de ser un valor afegit! Recordo la darrera classe del Curs d’Introducció del Robert Brufau i les teranyines, tot i no ser una classe a la que havia d’assistir i vaig acudir ja que és un espectacle.

Per concloure, no ens creiem superiors per ser arquitectes (o altres oficis) i menyspreem la docència. A molts sembla que els obliguin a ser professors quan és una cosa voluntària i que hauria de ser vocacional! Intentem doncs actualitzar-nos, fer les classes més interessants i dinàmiques i respectem a l’alumnat, que ha fet un volum de feina considerable per acabar criticant un treball simplement perquè “no m’agrada” (no m’ha passat però ho he vist).

Anuncis