Etiquetes

, , , , ,

Com molt bé sabeu, tinc més facilitat per plasmar els meus pensaments a través d’imatges, que no pas a través d’escrits o discursos, però tot i així ho intentaré. No diré res nou si manifesto que la societat està molt desil·lusionada amb la “democràcia” actual. Ho escric entre cometes ja que no sé ben bé si tothom està d’acord amb unes “regles del joc” que van ser imposades en un context històric molt diferent del que vivim avui dia.

Per un costat, el paper de la monarquia al nostre país, amb un seguit de vergonyosos afers que tots coneixem, fan que el paper de la corona quedi cada cop més en evidència.

Per altra, els constants atacs per part del Partit Popular cap a la pluralitat nacional de cultures i llengües, comença a fer ferida entre la població. Amb això, alguns partits polítics aprofiten per desacreditar el discurs federalista enfront del discurs independentista. Alguns intenten mostrar que l’únic camí possible pel respecte dels diversos pobles és la independència. Permeteu que critiqui aquesta postura d’egoista i poc tolerant, on s’intenten posar barreres físiques allà on no n’hi ha. De ben segur que aquesta postura de “catalanistes” no s’allunya de la dels “espanyolistes”. Sembla ser, que per ser “espanyol”, has d’anar en contra de Catalunya i viceversa.

Estem massa mal acostumats a posar etiquetes: “tu què ets Català o Espanyol?”. És com si et fessin escollir entre dos estils de música diferents, “ets de rock o de jazz?” I no tinc perquè escollir, ja que el que m’agrada és la varietat i sobretot, que sigui BONA música. Aquí és on volia arribar, ja que per mi el problema (i seguint amb la metàfora) és que no hi ha bona música ni bons músics. Tant en un cantó com l’altre, s’està atacant directament cap a la igualtat entre tots i totes, retallant en matèries que haurien de ser intocables, on uns segueixen mantenint uns grans privilegis i on l’únic que intenten (i ho fan molt bé) és  dividir-nos.

Mireu, crec en el sentit de col·lectivitat i crec que l’ independentisme segueix anant cap a l’ individualitat i la poca tolerància. Jo crec en una Espanya plural, respectuosa (i orgullosa) del patrimoni cultural i lingüístic de cada un dels pobles que la conformen.

Ara bé, crec que el camí a seguir per arribar ben lluny és aquell que ens permeti sumar entre tots i totes, cap a un futur on no hi hagin desigualtats i on uns pocs no tinguis els privilegis que tenen d’altres. Un país on tothom senti que la política és a prop seu, al seu barri, al seu poble o ciutat i cregui en ella. I tot això, companyes i companys, passa per descentralitzar competències i porta un nom: REPÚBLICA FEDERAL!

Advertisements