Etiquetes

, , , , ,

La setmana passada va començar el workshop de Projectes en paisatges culturals que ens va permetre conèixer el paisatge d’un municipi com el d’Albelda (Comarca de la Llitera), a la província de Huesca, encara que és d’origen català. Es creu que el nom d’Albelda prové de l’àrab al-balda (البلدة), que significa “la vila“.

Aquest és un territori de frontera. Podríem caracteritzar la seva dualitat, doncs sempre “ha viscut” entre Catalunya i Aragó (Est-Oest), entre els Pirineus i l’horta (Nord-Sud), de manera que la seva situació és característica.

Al nord, el límit del municipi és una serralada muntanyosa de guix anomenada “Les Gesses”, que donen una tonalitat característica al paisatge. Al sud, el canal Catalunya-Aragócanvia el paisatge per transformar-lo en cultius de regadiu.

Pel que fa a la geologia podem trobar diferents estrats, graves, sorres i argiles a la part inferior, mentre que el dinamisme dels Pirineus han acabat produint un plegament , deixant sota els antics estrats.

L’economia del municipi era de subsistència, passant molts moments de clares dificultats, sobretot en temps de guerra. Això és quelcom que ha quedat palès en el patrimoni d’Albelda, ja que la majoria de construccions s’adapten al màxim. Segons el meu punt de vista, és un clar exemple d’assoliment de màxims amb mínims, aprofitant al màxim el que ja hi ha existent. Els aljubs i les sies (emmagatzematge d’aigua i de gra, respectivament), excavades dins formacions rocoses són un clar exemple d’això. En podeu veure algunes imatges.

El tracte rebut durant aquests dies per la gent d’Albelda ha estat formidable, ens han posat tot tipus de facilitats i hem estat com reis. Semblava que els fes més il·lusió a ells que a nosaltres ser-hi.

Finalment vam acabar fent una presentació amb les primeres impressions. El nostre  grup, composat per l’Adriana Fernandez, Marta Ventura, Francesco Quaranta, Pedro Serra, Ticià Sàrries, Marta Arnan, Elisabeth Bagué, Joan Bubé i un servidor, va intentar reflexar aquesta capacitat d’adaptació i transmetre un missatge d’optimisme, ja que tot està per fer. La podeu observar al final del post.

Albelda és doncs, un paisatge cultural. Com s’ha comentat durant el workshop, aquest territori té una història, està documentada (per tant, es pot explicar) i genera un relat. Ara, manquen 3 dies per treballar de valent. Suposo que ara ve el millor de tot, tenim els ingredients i hem de començar a cuinar…

 
Advertisements