Etiquetes

, , , , , ,

Ses cases de Son Carabassa estan damunt un alçarós roquissar: des d’elles se pot atalaiar tot es terme des Mitjorn Gran, en particular la costa, sa part baixa d’Alaò i la costa de Ses Ferreries i Ciutadella fins an es cap d’Artrutx.

Ses cases estan aferrades a una torre antiga, aspillerada, abovedada amb volta d’aresta que, a despit de s’emblanquinat, sa mostra com a cruixida, i que, per allunyar perills, van apuntalar-la amb dues columnes i un arc sosteniment.

No li han plant ses capes de calç, però tanmateix es coneix que devall hi ha ses mostres, mal tapades, d’un incendi, d’un fester horrorós.

Veureu com succeí:

Una vegada-diuen que era un diumenge-, a sa Torre de Son Carabassa hi va romandre sola una donzella. Quin seria es seu esglai quan de sobte es va veure rodejada de moros, que havien desembarcat a cala Fustam!

Era coratjuda sa donzella; els rebé molt afable, va donar-lis un bon berenar, per donar temps i veure de fugir-ne. Aprofità un moment de descuit, pujà dalt sa torre, i amb es corn marí donà es toc de “moros en terra”!

Els moros bé ho intentaren, però no pugueren pujar dalt sa torre: sa jove, amb cautela, havia recoït s’escala llevadissa.

Li feren mil promeses i oferiments; ella contestava a tots i a totes donant amb es corn es toc de greu perill.

Il·lustració de Batzol (Pep Rovira)

Per medi de bigues llargues, els moros preparaven s’assalt de sa torre; alguns arribaren dalt; però a l’agafar-se a sa parabande amb ses mans, sa donzella els féu saltar a cops de destral.

Es moros, veient que eren molt ets atxul·lats i que a Son Carabassa no podria trigar gaire a venir-li socors, van estibar dins sa cambra de sa torre tota sa llenya que hi havia replegada pes consum des lloc i li pigaren foc.

Sa jove seguí tocant es corn, mig aufegada pes fum i ses bravades des fester. Feta un forn sa torre, es trespol li abrasava els peus; sa donzella se llevà sa roba, la plegà i s’hi posà de peus damunt. I seguí tocant es corns fins que tingué forces.

Ja feia una estrebada que callava quan sa familia i els socors arribaren a Son Carabassa, sa torre era un forn de calç, i de cala Fustam veren sortir una nau berberisca al rem i a la vela.

Quan fou possible pujar a sa torre, hi trobaren morta sa coratjosa donzella; estesa, damunt els seus vestits plegats; però conservava posada sa blanca camia de lli…

Circular Casa de Menorca, n.39 (Barcelona, 2n. trim.1967).

Aquesta documentació està extreta de Llegendes de castells catalans, un llibre de Pere Català i Roca, on hi han moltes històries i llegendes captivants. Aquesta en concret, em va cridar l’atenció i vaig buscar per internet. Per sorpresa meva, no vagi trobar cap informació sobre la llegenda, més que la localització de Son Carabassa (sense relació amb la llegenda) i algunes imatges del Camí de Son Carabassa. Així doncs i com ja vaig comentar a Camins de Novela, existeixen pocs vincles entre històries i el seu paisatge. Com podreu veure, hi ha rutes a Wikiloc que passen per Son Carabassa, però no crec que hi hagi cap història associada.

Us convido a que mireu les rutes si us ve de gust:

  1. Ciutadella-Son Carabassa
  2. Cavalleria-Ferreries-Son Carabassa-Mercadal

Finalment, algunes de les imatges tractades del Camí de Son Carabassa.

Advertisements