Etiquetes

, , ,

Aquesta podria ser la continuació del post Città dei bambini on feia referència a l’ús de l’espai públic com a una experiència més, on els ciutadans siguin participatius i no passius en l’ús i disseny d’aquest. M’agrada pensar que els ciutadans quan passegen, més que pensar en com està dissenyat l’espai públic, pensen (i perceben) sensacions i emocions envers a aquests espais. Un post molt interessant fet per ecosistema urbano parla d’Espais Re-Creatius, on transmeten la voluntat de convertir els espais públics dins la ciutat en zones esportives. Segons diuen: Hibridación y simbiosis en lugar de segregación de actividades y dinamicas deportivas urbanas, la ciudad como campo de juego… En definitiva, entendre la ciutat com un playground.

Així doncs, sembla molt interessant l’apropiació de l’espai públic i la participació dels veïns en el seu disseny per aconseguir una interacció i implicació ciutadana, fomentant la col·lectivitat d’aquests espais.

Com ja vam dir en posts anteriors (Mirar Park[ing] Day), què passaria si l’espai públic el deixéssim d’entendre com l’entenem actualment i fos diferent?

Un altre cas és el de Démocratie Créative, un col·lectiu creatiu d’estudis artístics i accions a l’espai públic. A través d’un enfocament participatiu proposen de forma experimental imaginar la ciutat des de les seves possibilitats.

En els moments que vivim i on la despesa en espai públic serà mínima, crec que cal posar en valor la creativitat i la col·lectivitat per a poder millorar-los amb una despesa mínima, aconseguint una millora real (i no imposada) on els mateixos veïns es sentin propietaris d’aquests espais públics, sentint que l’espai públic és de la seva custòdia.

Altres enllaços d’interès:

1. Città senz’auto

2. Città dei bambini

3. Park[ing] Day

 4. [E]spais públics: [E]spais [E]mocionals

Advertisements