Etiquetes

, , , ,

Darrerament sento un gran interés pels il·lustradors,  i és que des de petit sempre em quedava embadalit mirant les il·lustracions dels llibres sense saber ben bé perquè. Amb el pas dels anys he anat descobrint la importància de la gent que crea mons. Els il·lustradors, en són uns d’ells ja que a través dels seus mons, punts de vista i estils gràfics són capaços de plasmar les seves percepcions, emocions i fer-nos descobrir aquests mons. De fet, la paraula il·lustrar prové del llatí illustrare, (il·luminar, treure a la llum, divulgar). Aquest és el meu primer post sobre il·lustracions, tot i que espero fer-ho amb molts d’altres.

En aquest cas m’agradaria donar a conèixer a l’ Amy Casey i les seves ciutats impossibles, tot i que segurament molts ja la coneixereu. Aquesta il·lustradora nord-americana nascuda a Pensilvania el 1976, amb una peculiar fixació pel paisatge urbà, ens descobreix un món de ciutats impossibles. Edificis suspesos o posats de maneres impossibles, suportat molts cops per fils, com si d’un mecanisme es tractés. I és que Amy Casey entén les ciutats com a “criatures fascinants”, organismes tan vius com les persones que les habiten. Aquest concepte és molt proper al que entenem avui en dia per metabolisme social (veure post).

“City Center” Amy Casey

Són una espècie de sistema biològic sobre el qual l’artista no deixa de reflexionar: “El treball i l’organització que implica la creació i evolució d’una ciutat , l’adaptació constant, les històries ocultes d’aquests canvis, la dependència de la cooperació civil … “.

Així doncs, un món de ciutats impossibles, amb edificis disposats de manera molt fràgil, suspesos per fils on s’han de saber adaptar a l’evolució i al canvi. Ara bé, creieu que les nostres ciutats estan preparades i són prou flexibles com per suportar els canvis?

Advertisements