Etiquetes

, , ,

Reprenc la secció Città senz’auto que havia abandonat fa un temps per parlar de nou d’espai públic. Com ja hem comentat altres vegades, l’espai públic cada cop s’ha anat especialitzant més, perdent flexibilitat a l’hora de la seva configuració. Un carrer és un carrer i només hi poden passar cotxes, una vorera per els vianants i parkings per l’aparcament d’aquests vehicles privats. Ara bé, què passaria si l’espai públic (també ho són els carrers!) canviés d’ús almenys per un dia?

Aquesta és la idea del Park [ing] day, una iniciativa que pretén “ocupar” l’espai normalment usat per als vehicles, destinant-lo a un espai d’encontre. És a dir, torna a aparèixer el concepte d’ humanització de l’espai públic. (Un convido a que entreu a la web i mireu els projectes que han realitzat). Segons el meu punt de vista, sembla gairebé imprescindible pensar en la flexibilitat d’ús de l’espai públic. Caldria començar a pensar que el carrer (i l’espai públic) té una diversitat d’ús en funció de la franja horària.

A primera hora del matí, quan els nens van a l’escola alhora que els grans van a la feina, a mig matí quan els camions i furgonetes fan les seves càrregues i descàrregues, al migdia quan la gent va a dinar i a prendre el cafè, a la tarda quan la gent torna de la feina i va a comprar o a la nit quan es queda amb els amics per anar a prendre quelcom. Tot això, per no parlar de la diferència entre dies laborables i festius… Així doncs, el disseny de l’espai públic hauria de tenir en consideració tots aquests factors. M’agradaria parlar doncs, d’un carrer amb horaris. Per acabar, us deixo una imatge de Démocratie Créative dels quals ja us en parlaré més endavant.

Altres enllaços d’interès:

1. Città senz’auto

2. Città dei bambini

3. Park[ing] Day

 4. [E]spais públics: [E]spais [E]mocionals

Anuncis