Etiquetes

, , , , , ,

Aquesta nova secció intenta fer reflexions sobre un tema que fa molt temps que em ronda el cap: La deshumanització de les ciutats. Aquest fenomen és degut a la forta presència del vehicle privat, sobretot a partir dels ’90. Hem arribat a un punt on fem les ciutats en funció al vehicle privat i no en funció de les persones. Com deia l’ urbanista i sociòleg nord-americà Lewis Mumford, “Forget the damned motor car and build the cities for lovers and friends”.

No crec necessari repassar els problemes de recursos, canvis climàtics, contaminació atmosfèrica, per no parlar de la demostrada ineficiència d’aquest tipus de mobilitat i la congestió que aquesta provoca. Crec doncs necessari començar a fer un canvi de plantejament, a començar a gestionar correctament les ciutats, millorant així la qualitat d’elles, així com la de les nostres vides.

Per a molts no diré res nou, però crec que és ben necessari que es comencin a parlar d’aquestes coses, encara que sigui fent el batzol. Intentaré desglossar en diferents posts temàtics per anar acotant cada cop més el tema.

Per començar, crec que per projectar la ciutat “post-automobilística” cal actuar en dos fronts: evitar la demanda de la mobilitat i promoure formes de transport alternatius al cotxe privat.

Per evitar la demanda de mobilitat cal generar com ja vaig voler explicar al post de la Via Connectora, una zonificació d’usos mixtes i d’una densitat (tant d’habitants com d’activitats) que permetin  barris autosuficientsUn model de zonificació segregats porta inevitablement a l’ús del cotxe i a la despesa energètica que suposa, serveixin d’exemple la majoria de ciutats nord-americanes o un cas més proper les urbanitzacions de Marratxí.

D’altra banda, promoure formes de transport alternatius al cotxe privat a través del transport públic i mitjans de “propulsió humana” (bicicleta i a peu). Aquest punt espero que amb la situació socioeconòmica actual els partits polítics no facin retallades, sinó que apostin encara més fort per ells, així com en l’educació i la sanitat.

No obstant, crec que per arribar a construir una “Città senz’auto” cal canviar la cultura i societat, segons el meu punt de vista poc humana on tant de bo les relacions que es produeixen a les xarxes socials també es produïssin als carrers i places, avui ocupades per el vehicle privat.

Crec que només cal començar l’engranatge d’ aquesta roda on crec que si comencem a millorar l’espai públic i col·lectiu, guanyant terreny al vehicle privat, els ciutadans començarem a fer-ne més ús , gaudint-ne  més i desplaçant-se més a peu .

Per acabar, ¿que passaria si un carrer passés a ser un jardí públic? A Leeds ho van fer, encara que només fos per un dia. Aquí en teniu la prova. Imatge de Ross-Parry Agency, incorporada al llibre “Cities for a small planet” de Richard Rogers.

¿Quina és la ciutat que volem?

Altres posts relacionats:

2. Città dei bambini

3. Park[ing] Day

 4. [E]spais públics: [E]spais [E]mocionals

Advertisements