Etiquetes

, , ,

L’estudi d’interiorisme Minim, ha dissenyat un loft industrial en una antiga impremta, a la planta de carrer d’un edifici del centre de Barcelona, amb uns 800 m2 repartits en dues grans plantes. Segons les autores, l’encàrrec va ser convertir-lo en un estudi-habitatgereciclant el màxim d’elements, tant estructurals com de mobiliari original del propietari. L’aparença havia de ser industrial, típic dels primers lofts americans.

Pel que sembla l’espai es va construir per albergar les cavallerisses de la finca. Més tard, va ser ocupat pels tallers d’una impremta i, fins i tot, alguns veïns recorden que el soterrani del loft es va utilitzar com a refugi durant els bombardeigs de la guerra civil.

És una gran planta rectangular amb finestres a banda i banda que donen a patis interiors d’illa i sis columnes de maó alineades de dos en dos. La reforma es va centrar bàsicament en netejar totes les intervencions que havia patit l’espai per recuperar així l’estructura original, deixant només els rastres i les cicatrius del pas dels anys i dela gent que l’han habitat.

  • Es van netejar terres, parets i sostres, retirant múltiples capes de guix i ciment. Es van retirar els falsos sostres de canyís, que van donar pas als altells originals amb revoltons, i es van anar eliminant els arrebossats de parets i bigues.
  • El sòl es va deixar tal qual, amb la base de ciment gris i algunes restes de diferents pintures.
  • Les parets de maó també es van recuperar i es van aïllar amb un capa de làtex que les protegeix de la humitat i la brutícia.
  • Es van deixar a la vista les sis bigues de maó i es van obrir quatre noves claraboies de vidre al terra de la planta baixa per poder il·luminar el soterrani inferior.
  • Aprofitant el buit d’un antic elevador situat al costat de la porta d’entrada, es va col·locar una altra claraboia transparents, amb els esglaons també vidre.
  • Totes les instal·lacions de llum i aigua es van deixar a la vista, amb grans tubs que recorren sense complexos les parets de maó de tota la casa

Des del meu punt de vista s’aconsegueix a la perfecció les voluntats de les dissenyadores, amb una clara imatge industrial. No obstant i encara que trobo fantàstic el resultat final, des del meu punt de vista no s’ha pogut aconseguir la calidesa desitjada, ja que els espais són massa grans i oberts. A més, els espais més íntims si que ha estat necessari un canvi radical d’imatge, cosa que potser trobo innecessària. Finalment, trobo que cal anar ja repensant les maneres de rehabilitar i reprogramar edificis ja existents i de gran valor dins del teixit urbà.

Designers: Agnès Blanch, Elina Vila y Mercè Colomer Photography: Núria Vila Stylist: Mar Requena

Anuncis