Etiquetes

, , ,

Ahir vaig tenir l’ ocasió d’assistir a la conferència realitzada per Vicent Guallart, nou arquitecte en cap i gerent d’Arquitectura, Urbanisme, Habitatge i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta conferència s’exposava el concurs “Les 16 Portes de Collserola a Barcelona”, un projecte interessant en el que es vol, de la mateixa manera que es va obrir la ciutat a Barcelona, reconnectar Collserola amb Barcelona. Això es vol aconseguir a través d’una protecció activa de la natura que permeti una bona relació entre el que Guallart va definir d’ Habitat Urbà i l’ Habitat Natural.

Més enllà de l’estructura del projecte i de la idea del concurs, de la qual considero que si es desenvolupa correctament serà una gran visió de futur i eina pel treball futur, vull posar en crisi la professió de l’arquitecte, o més ben dit, els arquitectes.

Ja comença a ser ben hora, que els arquitectes “aristocràtics” que es creuen estar per sobre del bé i del mal i que van sols en aquest món, comencin a tocar de peus a terra. La reunió d’ ahir semblava una oferta de feina per a gent que està a l’atur. Molts eren els arquitectes que sempre s’han dedicat en el món de la construcció, sense tenir en compte la imperiosa necessitat de fer del nostre ofici un treball pluridisciplinari,  on s’englobin molts camps (arquitectura, urbanisme, paisatgisme, enginyeria, biologia, medi ambient, sociologia, mobilitat, etc.).

És per això, que molts ahir es queixaven de que no tenien temps per formar un equip pluridisciplinari, quan és quelcom que ja fa temps que haurien d’haver fet. Se’ls estava oferint una gran oportunitat per participar en un concurs, on simplement es demanava currículum de l’equip i unes primeres idees i només vaig sentir crítiques per al poc temps que se’ls donava per a la presentació dels equips.

Senyors Arquitectes, perdonin que generalitzi, ja que sé que n’hi ha molts que no ho són així. Per altre banda i com diria Groucho, “perdonin que els digui senyors, però és que no els conec massa”. Si vostès són dels que s’han indignat per com està el mercat, la crisi de la professió, etc. els recomano que llegeixin el llibre de Spencer Johnson Who Moved My Cheese?” (Qui s’ha emporat el meu formatge?). És un llibre motivacional, escrit en forma de paràbola on descriu de manera sorprendent la manera d’ afrontar el canvi a la feina i a la vida privada. (Gràcies Nora per la recomanació).

Podeu trobar informació sobre el concurs (però no us presenteu…) aquí:

http://www.slideshare.net/Barcelona_cat/presentaci-de-les-portes-de-collserola-a-barcelona

http://w110.bcn.cat/portal/site/Urbanisme

Anuncis