Etiquetes

, , , , ,

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ahir vaig poder tenir la sort de visitar el Parc de la Pedra Tosca, recomanació si es vol fer una sortideta interessant. Com veieu, al principi us he deixat un slideshow amb fotos fetes ahir per a que en pogueu gaudir una mica, però val la pena fer-ho en viu. Situat entre els termes municipals d’Olot i Les Preses, formant part del territori que conforma el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, trobem aquest espai de gran valor paisatgístic d’unes 25 ha, format per la colada de lava del volcà Croscat d’ara fa uns 11.000 anys.

Originàriament, eren boscos de roure i alzina bàsicament. A partir de finals del   s. XIX, es van anar obrint camps de conreu, envoltats de murs de pedra seca, anomenats artigues. El resultat d’aquesta intervenció – consistent en traslladar pedres volcàniques – va ser la fragmentació de la roureda i la configuració d’un mosaic de camps, murs i cabanes de pedra seca, un paisatge rural de gran valor, a més d’ecològic, geològic i arquitectònic.

A partir d’aquí, l’any 2004 es va inaugurar el que coneixem com el Parc de Pedra Tosca (Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba), obra dels arquitectes RCR. El que s’ha volgut fer és recuperar aquest espai tal com era, treballant amb la mínima intervenció de màquines, a fi i efecte que doni al visitant una visió real d’aquest llegat tal com va arribar a les nostres mans. La única intervenció més destacable és la de l’accés i sortida, on s’han col·locat unes planxes d’acer corten, per a rematar el mur de contenció. La seva inclinació, així com la seva disposició (a més del material emprat) crec que són un encert de sensibilitat i adequació paisatgística.

La Vegetació

Com ja s’ha dit abans, es recupera part de la vegetació que l’home havia eliminat per al d’adaptació dels conreus. El roure, els freixe i el noguer són les espècies més abundants i també les de més envergadura. Al sotabosc hi trobarem l’avellaner, l’arç blanc, el roser de pastor, els boix i moltes altres plantes que conviuen amb flors i herbes en el procés natural de colonització d’espai segons les seves aptituds.

És sorprenent el contrast entre l’aturada hivernal i l’explosió vital de la primavera i l’estiu. Com que són plantes majoritàriament caducifòlies, modifiquen els paisatges fins al punt d’oferir-nos infinitat de sensacions del mateix paisatge des de les branques adormides i sovint gelades a la frondositat i l’ombra durant d’estiu.  També és remarcable la quantitat de líquens i molses que es troben a les parets menys assolellades dels recorregut.

La Fauna

La presència més evident és la dels ocells, encara que es puguin trobar petits i mitjans vertebrats i invertebrats. Durant els itineraris gràcies als seus càntics, podrem trobar la garsa, la merla, el gaig, la puput, el picot, el tord i la cadernera.

Els Conreus

El conreu de les artigues va ser la raó de tot el treball de transformació del Bosc de Tosca a partir de la distribució de terres derivada de la desamortització de Mendizábal, ara fa més de 150 anys.

Trobarem conreu de fajol, sègol, naps, llobins i senigrecs, entre els extensius, emprats pel bestiar. En alguns casos també trobem hortalisses com cebes, fesols, patates, faves, enciam, cols i carbasses.

Els Murs i Camins

Els murs defineixen les artigues i permeten l’acumulació de pedres que es troben en el mateix terreny. La seva construcció doncs, fa possible acondicionar l’àrea de conreu, alhora de delimitar-la. L’alçada és variable (entre 0,45 i 2,5 m). El material utilitzat per la construcció dels murs és la pedra volcànica, col·locada en sec i amb un pes màxim de 60 quilos per peça. A més, aquests a més de la vegetació i conreus són els que acaben configurant el paisatge dels camins.

Advertisements